Definició
1 Berenada, especialment la servida a l’era el darrer dia de batre, en la qual prenen part tots els batedors. També s’organitza en acabar una obra, si no hi ha hagut cap desgràcia.
2 Trobada d’amics en què es menja i es beu en abundància.
Vine demà que fem festa, farem una bona alifara.
També: lifara, alifària
Etimologia
De l’antic alifala, i aquest, de l’àrab vulgar al-däḫâla, ‘porció d’una cosa’.
Usos
Quan el malalt, encara amb la galta inflada, retornà a la tertúlia, l’Honorat acabava de conquerir tàcitament la vacant deixada pel pare, tot i que no jugava prou bé a la botifarra, activitat en què havia de ser sempre força sapastre. Al cap d’uns dies, qui sap si per consagrar l’admissió, l’Estanislau va convidar-lo a l’alifara oferta als íntims amb motiu de la boda d’una filla. Ningú no sospitava que, l’endemà, detindrien el farmacèutic per primera vegada.
Jesús Moncada, Camí de sirga (Barcelona: La Magrana, 1988)L’estridor del timbre del telèfon s’afegeix a l’estrèpit circulatori que fa vibrar els vidres del balcó. De bon matí, el Torrent de l’Olla és un desgavell. Despenjo: un amic de Mequinensa acaba d’assabentar-se de la concessió del «Joan Creixell» a Estremida memòria i vol felicitar-me. Enllestides les efusions, acordem l’alifara de celebració per a la propera trobada, fem l’intercanvi meteorològic ritual (la xafogor verinosa de Barcelona per una cerçada, insistent, rabiüda, a la vall de l’Ebre) i passem a les novetats vilatanes.
Jesús Moncada, «Nota al peu de la fosca» (1998), dins Cabòries estivals (Barcelona: Edicions 62, 2004), pàg. 73
Tema de la setmana
Mots d’origen àrab