Abocat a l’airosa balconada,
jo t’he cantat de lluny, oh Pirineu!
veient tos cims com rengle de fantasmes
vestits de llum en la blavor del cel.

Joan Maragall, «Les muntanyes» (1906)

Per això és tan habitual que els adolescents somiïn pàgines —o pintures, o pel·lícules, o danses…— bellíssimes, que la immensa majoria d’ells no escriurà mai. Perquè potser estan ben disposats a les càrregues, els llorers i les muses de la diguem-ne excelsitud, i fins i tot a treballar dia i nit, si cal, però pocs són prou valents per suportar de veure com, de cada cinc castells somiats, només un en resta alçat un cop escrit, i ni tan sols tan airós com l’havien imaginat.

Quim Monzó, «L’ofici d’escriure», dins El dia del Senyor (Barcelona: Quaderns Crema, 1984)