Definició
1 Agafar (el ca) la caça o el cap de bestiar fugisser.
«Aquest canet que has menat, | ¿no el trobes curt de gambals? | Si allarguen ets animals, | no en deu porer aglapir cap» (cançó popular mallorquina).
2 Agafar alguna persona o cosa fugissera o que era cercada.
També: glapir
Etimologia
Alteració de glatir, del llatí glattire, ‘fer lladrucs aguts els gossos’, aplicat també després al batec accelerat del cor i després, translatíciament, al sentit de ‘desitjar amb ànsia, delir-se per alguna cosa’.
Usos
Era dijous, i no era dia de venir normalment a Ciutadella. Al cap de poca estona la meva fina orella ja havia aglapit el sentit de la conversa d’ells amb ma mare: el conco En Rafel venia per ajeure’s, encès de febre. Cridaren el doctor Josep Comellas («es Doctoret», com l’anomenava tothom) i va declarar que es tractava d’una pulmonia molt greu.
Francesc de B. Moll, Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Moll, 1970), pàg. 34La vida és rabiosament bella i la felicitat és un estat d’ànim perfectament a l’abast de qui té prou agilitat mental per aglapir-la al vol.
Miquel Àngel Riera, «La capsa xinesa», dins La rara anatomia dels centaures (Palma: Moll, 1979)
Tema de la setmana
Francesc de B. Moll (1903-1991)