Definició
Deessa grega de la bellesa, de l’amor i de la fecunditat.
Usos
El poble tenia un aspecte desolat per la grisor del dia i la brutÃcia de la pols de la pedrera, que s’encastava a les cases i als jardins. Van riure molt en veure les torretes que imitaven cases senyorials i que aprofitaven l’escà s terreny per a adornar el jardà amb està tues. A penes en un espai de dos metres per dos metres, hi trobaven un amoret o una afrodita en posició deliqüescent, un estany amb un brollador d’aigua i un banc de pedra picada. Tot hi era petit i apinyat entre l’emparrat de buguenvÃl·lies i els testos de geranis i d’hortènsies. Les està tues potser havien estat blanques però avui eren amarades de la pols que venia de la pedrera, car era un dia que el vent bufava fort. Sembla el poble dels set nans i la Blancaneus, va dir la Judit.
Montserrat Roig, El temps de les cireres (Barcelona: Edicions 62, 1977)Has vist mai els dragons de les parets? Petits, quiets, immòbils, deixen que un escarabatet voli al seu voltant, permeten que s’hi acosti confiadament, s’hi apropen amb una lentitud imperceptible i s’hi llancen amb un salt precÃs. El devoren sense apiadar-se de les ales que belluguen entre les seves barres de cocodril. Mentalment, sóc una Afrodita callada que, davant de l’escomesa brutal de Pan, somriu amb malÃcia. Aquesta sóc jo.
Ramon Solsona, Les hores detingudes (Barcelona: Quaderns Crema, 1993), pà g. 104
Tema de la setmana
Mitologia grega i romanaÂ
