Al final la conseqüència sempre és la mateixa: l’allunyament de la política dels sectors més dinàmics de la població. El bipartidisme en el País Valencià té una conseqüència afegida: impossibilita o almenys allunya ad calendas graecas qualsevol possibilitat de transformació i de canvi en el govern valencià. Avui, per dir-ho clarament, és molt difícil imaginar-se en un model bipartidista el triomf del PSPV front al PP.

Joan Ribó Canut, «Espanya, el país més bipartidista de la UE» (Levante, 18 de juny del 2004)

O ad calendas graecas, o a aquell qué largo me lo fiáis, que diu el clàssic. O, vaja, que, de moment, el més calent encara és a l’aigüera. Cada vegada que algun titular es refereix a la biblioteca de Barcelona —és a dir, a la biblioteca pública central urbana de la ciutat de Barcelona— és per anunciar un nou ajornament o, simplement, per repetir que seguim sense notícies i sense concrecions.

Vinyet Panyella, «Biblioteca ‘sine die’…?» (Avui, 23 de març del 2005)