Per l’Empordà, hi passa el tren gros, o sigui el ferrocarril de França. Entra a la comarca pel congost de Girona —que és una de les portes, potser la principal, de la comarca— i arriba a Portbou, a la ratlla de França. Una cosa tan grossa com un ferrocarril —encara que els ferrocarrils hagin passat una mica de moda— sempre fa un gran efecte, i, en el cas concret de què parlem, és d’una gran utilitat. Avui, potser la manera més còmoda de viatjar pel país és utilitzar-lo. La construcció d’aquest tren que passà per tantes angúnies econòmiques i per moments tan precaris i es retardà tant, ha representat una artèria essencial de la comarca. Les temptatives que es feren per construir a l’Empordà altres ferrocarrils de via ampla —com per exemple el Blanes-Vilajuïga— fracassaren pràcticament ab ovo i no arribaren a cap resultat.

«Reflexions sobre l’Empordà», dins El meu país (Barcelona: Destino, 1968), pàg. 189