aclofar-se v

Definició

1  Abaixar-se, deixar-se anar fins a asseure’s sobre les cames (dit especialment de les gallines i altres animals de ploma).

Les gallines eren aclofades a l’ombra.

2  Deixar-se anar en el seient amb tota comoditat.

La senyora Perramon s’aclofà a la butaca per veure el Barça-Betis.

Etimologia

D’origen incert, probablement d’una forma preromana indoeuropea cuflare, afí al llatí cubare, ‘jeure’.

Usos

  • Gérard de Nerval es va penjar en un carreró fosc i humit de París perquè creia que una vegada mort desapareixeria la seva desesperació. Després van sorgir la colla ensucrada dels nervalistes, els burgesos que s’aclofaven, arronsats, damunt el sofà i es delectaven amb la idea de la mort perquè tenien por de la vida. El poeta és un ésser que somnia i el boig no recorda els seus somnis.

    Montserrat Roig, Digues que m’estimes encara que sigui mentida (Barcelona: Edicions 62, 1991), pàg. 16

Tema de la setmana

Homenatge a Montserrat Roig (1946-1991)

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

desoriesquitx