Definició
1 Lloc disposat per a abeurar-hi el bestiar.
2 Atuell de terrissa, de vidre, etc., on es posa l’aigua per a abeurar els ocells domèstics o engabiats. (En aquesta accepció també se’n diu abeuradora.)
3 Indret on solen anar a beure els animals, especialment els ocells.
Etimologia
De abeurar (de beure, del llatí bĭbĕre, mateix significat) i el sufix -dor (del llatí -torium, -toria, que indica lloc o objecte d’acció, com ara en menjador, rebedor, penjador, ponedor, assecador).
Usos
A les onze arribem al congost d’el-Bueib. Ens ajaiem per terra. La nit en blanc que ells i jo acabem de passar ens ha deixat mig morts! Prenc coratge i escalfo una bona tassa de te per a cada u; aquesta beguda ens reviscola a tots. Dinem, reposem encara un parell d’hores sota l’ombra d’un tamarit molt gran, i avant altra vegada! Aviat arribem a les primeres aigües de l’oasi. No és aquí, però, on s’abeuraran els dromedaris, sinó en l’abeurador que es troba un xic més enllà, al costat d’un pou d’aigua més fresca i menys sospitosa que la que corre pel llit del uâdi. Calculo en uns seixanta litres el que ha begut cada una de les nostres bèsties. No ho trobo excessiu, com sigui que els beduïns que m’acompanyen, caminant en consumeixen de vuit a deu litres per dia i per persona.
Bonaventura Ubach, El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011 [1955]), pàg. 387En Hakeem va insistir molt, li ho va demanar si us plau, ningú no li donava feina. Ell li va dir que no necessitava ningú i els gossos continuaven bordant sense parar rere el reixat. Quan en Hakeem va veure que no el convenceria, va demanar si podia beure, que tenia molta set, i abans que li pogués oferir una ampolla fresca, s’havia acostat a l’abeurador dels vedells, allà on hi ha el doll.
Francesc Serés, La pell de la frontera (Barcelona: Quaderns Crema, 2014), pàg. 16
Tema de la setmana
Mots beguts
Em permet enviar-vos un enllaç que vaig dedicar al mot, amb exemples ben variats sobre topònims, lèxic i tipologia: Abeurador (genèrics en la toponímia 1)
http://imatgies.blogspot.com.es/2013/10/abeurador-generics-en-la-toponimia.html
També, sobre bassa i bassot (uns altres abeuradors)
http://imatgies.blogspot.com.es/2014/02/bassa-i-bassot-generics-la-toponimia-2.html
Ui! Aquest “Calculo en uns seixanta litres…” no el trobi gens catalanesc!
Amb una calculadora, podem calcular en un tres i no res. Ara, en uns seixanta litres, francament, no sé com es pot fer?
Em sembla que caldria escriure:
“Calculo que cada una de les nostres bèsties n’ha begut uns seixanta litres.”
o amb el verb estimar:
“Estimo en uns seixanta litres el que ha begut cada una de les nostres bèsties.”
Bon dia, voldria afegir un petit comentari: en pallarès en diem “com” d’un abeurador, que com heu explicat és el lloc on s’abeuren les bèsties.
A Elna, de l’abeurador (o menjadora) dels porcs, en diem: un noc o un nyoc.
I també “nauc” que és la variant més il·liberenca de totes.