Definició
1 Caient i rodolant, anar per terra fent tombs.
Va perdre peu i va baixar tot el pendent a tomballons fins que es va poder agafar en una arrel providencial.
2 De manera irregular.
El seu matrimoni anava a tomballons.
També: de tomballons, a capgirells
Etimologia
Derivat de tomballar (‘anar per terra fent tombs‘) amb el sufix -ó, de tombar, d’origen expressiu i imitatiu d’un so com tumb propi d’un cos que rodola per terra.
Usos
Va saltar del llit com un coet, ben desvetllada. La nit abans ja havia notat lleus moviments però no en va fer cas; encara portava el gest de dansar pels aires, com quan un mariner arriba a terra, que camina a tomballons. Però ara sí que ho veia: la casa es bellugava, i Wendy va començar a tenir una suor freda, agafada a les barres del llit.
, Wendy torna a volar (Barcelona: Cruïlla, 1996), pàg. 67No vaig pensar ni a emportar-me la senalla; allí van quedar-se el lluç i la sardina que havia comprat a la plaça. Ell m’empaitava clavant bastonades a tort i a dret. Al replà, atordida, vaig ensopegar amb un càntir i vaig baixar l’escala a tomballons. La patacada final va fer-me perdre el coneixement.
«Amb segell d’urgència», dins Calaveres atònites (1999)
Tema de la setmana
locucions tretes del recull Dites.cat: locucions, frases fetes i refranys del català, de Víctor Pàmies, que acaba de publicar Barcanova en la col·lecció «El català portàtil».