Ja està, només cal un cafè. De sobte veu que La Quinta Forca, conegut bar que té una ampla visió de l’horari i de la cuina, feta sempre a la brutesca, i que ha mantingut el seu estil «anys cinquanta», ferm davant dels atacs del disseny i de les zero calories, afortunadament encara és oberta. En Marcel·lí va fer la mili amb l’amo, a l’arsenal de Cartagena. Para i entra.

Agustí Vehí, «Qualsevol nit a Figueres pot sortir el sol», dins Crims.cat. Collita de narradors del gènere negre en català, edició i selecció d’Àlex Martín Escribà i Sebastià Bennasar (Barcelona: Alrevés, 2010)

Els vins destinats a envellir passen a unes bótes on continuen la maduració durant almenys mig any. Després el vi s’embotella i es deixa que dormi als cellers uns mesos més perquè estigui a punt de sortir a la venda.
   Per tant, aquí tenim una primera diferència quant a les formes d’elaboració. Una altra, que no deixa de ser important, és que abans es feia a la brutesca, per dir-ho de forma col·loquial i nostrada, i ara es fa net i polit com si el portessin a casar, i el cert és que s’ha de portar a vendre, que també és important, i, per això, cal que faci força goig i tingui un bon buquet.

Josep M. Sugranyes, Itineraris viscuts per les comarques meridionals. Tardor (Valls: Cossetània, 2002), pàg. 49