Definició
Pensant, rumiant; s’usa en expressions com ara «tenir el cap a can rumia», «m’han posat el cap a can rumia» i similars. És una expressió pròpia de la plana de Vic.
Amb aquelles paraules tan enigmàtiques ens va deixar tots amb el cap a can rumia.
Etimologia de rumiar
Del llatí rumigare, ‘remugar’, que en català prengué el sentit específic de ‘pensar reiteradament una cosa’, com mastega repetidament un animal remugant.
Usos
Si havíem anat al cine, la mare es refugiava una estona a la cuina per no sentir aquell tic-tac. Em feia el sopar sense dir res, amb el cap a can rumia, donant voltes i més voltes a la pel·lícula que acabàvem de veure. A mi em feia pensar el tic-tac del rellotge, com ja he dit, i a ella la feien reflexionar les pel·lícules. Després de sopar es quedava hores i hores al menjador, cosint sota la claror de color de palla d’un llum de peu i sentint les molles del rellotge. Sonava com si algú passés el rosari per evitar una desgràcia imminent.
Ramon Solsona, L’home de la maleta (Barcelona: Labutxaca, 2012), pàg. 15
Tema de la setmana
Paraules i expressions col·loquials tretes de L’home de la maleta, de Ramon Solsona (Barcelona: Labutxaca, 2012)