Definició
Que s’esvera fàcilment.
Tenim un gat molt esveradís, qualsevol soroll l’espanta.
Etimologia
D’esverar, d’un llatí exvariatus, derivat de varius, ‘variat, de colors variats’, en el sentit de ‘amb colors resultants de contusions’, d’on ‘espantat, contorbat.
Usos
Se sentien crits d’ocells invisibles, i, com que s’anava fent fosc, una mena de fosforescència irisada brillava damunt l’estany. Al cap d’una estona —sort que ja érem a les envistes del temple— un bruel, com un lament fondo i estrany, em va glaçar la sang, i això que deveu haver comprès que jo no soc poruga ni esveradissa de mena. Vaig veure, de besllum, una roca que travessava el llac, però el nostre acompanyant no ens va pas saber explicar d’on procedia aquell bruel estrany.
Maria Àngels Anglada, Sandàlies d’escuma (Barcelona: Destino, 1985), pàg. 128Després vingué la lluita, el combat aspre i dur amb les dificultats de l’exterior. Fou per a mi terrible, perquè jo era més aviat un nen feble, covard, esveradís i ple de pors davant la vida, però la força de la meva vocació, alimentada com he dit, s’imposà a tot. Vaig sortir vencedor i aquí està la meva obra, la meva vida.
Sebastià Juan Arbó entrevistat per Roser Gelida i Manuel Méndez (Revista Amposta, núm. 242, 1983)
Tema de la setmana
Mots relacionats amb les pors, les fòbies i les esgarrifances
