Definició
Que viu en la disbauxa, que es lliura sense cap contenció a la satisfacció dels seus desitjos sensuals.
Usos
[23 de novembre de 1956] És interessant de constatar, tot passant, que Dostoievski no cau —almenys, d’ordinari— en la grossera convenció que identifica els ateus amb els depravats de conducta: els seus ateus són gent de vida bastant irreprotxable, des del punt de vista moral; i al contrari, els disbauxats, o són, en les seues novel·les, creients, o a tot estirar no són incrèduls doctrinaris.
Joan Fuster, Indagacions possibles (Palma: Moll, 1958), pàg. 86El tirà, l’usurer, l’hipòcrita, l’assassí, l’insolent, el disbauxat, i tants d’altres, no solen rebre, ni de bon tros, una sanció proporcionada a les seves malifetes.
Joan Fuster, Diccionari per a ociosos (1964)
Tema de la setmana
Els anys acabats en 2 són fusterians: Joan Fuster va néixer el 1922 (90è aniversari), va morir el 1992 (20è aniversari) i va publicar Nosaltres, els valencians el 1962, justament ara fa 50 anys. Per conjuminar tots aquests aniversaris, aquesta setmana la dedicarem a mots trets d’aforismes i uns altres textos de Joan Fuster.