Una de les excursions clàssiques de la meva infantesa era a Pau, el poble de l’Alt Empordà d’on era el meu avi matern. A Pau hi anàvem a buscar vi. A buscar-lo, no pas a comprar-lo, tot i que el pagàvem, naturalment. Anar a buscar vi consistia en tot un periple empordanès que, per a uns urbanites de ciutat petita com érem, constava de cagallons de xai a les sabates, visites a diversos parents i uns àpats pantagruèlics amb allioli, botifarra dolça i pomes al forn farcides de carn, en un ambient presidit molt sovint per una tramuntana que, en paraules de l’àvia extretes del refranyer popular, aixecava la cua als gossos.

Carles Ribera, «Safari a l’Empordà» (Presència, 3 de novembre del 2013)