De manera que vaig decidir obeir el metge. I així, en les últimes setmanes, he entrat en la felicitat. No he begut ni una gota d’alcohol des de fa molt de temps. No he pres ni una gota més de cafè autèntic. Fumo, encara, algun cigarret —molts menys dels que fumava abans d’anar-li a fer la visita. Cultivo la indiferència, em mantinc en un estat soporífic acusat, practico l’ataràxia davant del que em rodeja. Llegeixo llibres ensopits, uns enormes llibrots caracteritzats per la seva pesadesa i la seva densitat de paper.

Josep Pla, «El mal moment», dins Humor, candor… (Barcelona: Destino, 1973), pàg. 419

Començo de trobar gust en totes les coses. Veure com plou, encendre un foc a sobre un marge, seguir els moviments d’una barca, mastegar un bri de farigola, respirar l’aire ple de reïna de pi, cercar bolets, espàrrecs o caragols, són ocupacions que honoren una persona modesta i honrada.
   Si arribo a ficar-me per una esquerda en aquest estat d’ataràxia que flota sobre el país em consideraré un home ben orientat. Tots els símptomes són que vorejo l’esquerda, que em cremo. Un bon senyal d’això deu ésser l’arribar a no donar importància a les dones, ni a les novel·les, ni a les aventures, ni als diners.

Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966), pàg. 409