Definició
Calmar, apaivagar, assossegar.
Les teves paraules l’aquietaven. Aquietar-se la mar.
Etimologia
De quiet, del llatí quiētus, mateix significat, participi de quiescĕre, ‘reposar’. Més mots de la mateixa família són quedar, inquietar, quiescent i quietud.
Usos
Se sentia una remor petita allà al fons.
Maria Beneyto, «Els altres fills», dins La gent que viu al món (Alzira: Bromera, 1997 [1966]), pàg. 96
—És ella?
—Potser sí. T’aquietaràs?… Acosta la cara, vine cap ací! Encara he de pentinar-te. I acabar de vestir-te.Hem dit que hi havia en el cos de la Ben Plantada una central manca de cànon: la seva cintura és massa alta. Com per a compensar això, tota la resta s’ajusta a una proporció perfecta. I també el seu moviment s’ajusta a una proporció perfecta. I la seva manera de mirar. I la seva veu. I les seves paraules. I la seva manera de donar la mà. I la seva manera de dir-vos adeu. I la seva manera de viure. I la seva manera de tracte. I la seva manera d’ésser amiga. I ni cal dir que la seva manera de ballar. Així —i no d’altra faisó que un xic d’oli aquieta una extensió d’ones agitades—, la presència de la Ben Plantada ho aquieta i asserena i ordena tot, fins a moltes, moltes passes de la rodalia i fins a moltes, moltes ànimes de la rodalia.
Eugeni d'Ors, La Ben Plantada (1911)
Tema de la setmana
Dels mots fogosos i apassionats de la setmana passada passem a l’altre extrem, un petit món de mots calmosos i aquietats.