Definició
Sense cap manera fixa de treballar, de guanyar-se la vida.
Va arribar al poble sense ofici ni benefici, però al cap d’un temps ja treballava de manobre.
També s’usa la frase feta no tenir ofici ni benefici: El seu soci no tenia ofici ni benefici i li va tirar per terra el negoci.
Usos
Vaig arribar a Barcelona sense ofici ni benefici, i l’amic Bernad em va demanar si volia treballar amb ell. Vaig respondre que sí. Treballar amb l’Antoni Bernad va ser una festa. L’arquitecta italiana Gae Aulenti sempre deia que el Toni era un ésser que havia nascut per fer feliços els altres. I és cert.
Antoni Llena, Memòries de fum (Barcelona: L’Avenç, 2025), pàg. 66Si, com va passar aquell estiu [del 2001], una enquesta afirmava que la principal causa de preocupació dels barcelonins era la inseguretat ciutadana i, a més a més, aquesta enquesta era refrendada solemnement per les veus mediàtiques oportunes, calia fer-ne alguna de grossa: estomacar uns quants negres sense ofici ni benefici, posem per cas. Si, en canvi, les enquestes o els editorials d’alguns diaris deien una altra cosa, hom podia actuar de manera diametralment oposada, tal com va passar amb relació a uns altres immigrants que es van tancar al cap d’un temps en una església de Barcelona. A aquests, se’ls havia de donar papers i el que calgués.
Ferran Sáez Mateu, Els bons salvatges. El fracàs inevitable de les utopies polítiques modernes (Barcelona: Mina, 2008), pàg. 76
Tema de la setmana
Aquesta és la darrera setmana que enviarem mots; a partir de la que ve farem vacances fins al 8 de setembre. Sempre seguim un tema conductor o altre, però aquests dies ens guiarem per l’aleatorietat.
Crec que s’hauria de precisar, ja que l’expressió presenta una dicotomia molt concreta, però avui invisible: guanyar-se bé la vida, els no nobles, amb un ofici (dins un gremi), o bé tenint un benefici eclesiàstic, un càrrec eclesiàstic amb renda pròpia (per exemple, el dret de tenir assignat un altar dins una església, i fer-hi misses a perpetuïtat).