Definició
Expressió amb què s’ensarrona la mainada perquè es mengin la sopa, garantint-los que això els farà ser més eixerits i intel·ligents.
Acaba’t la sopa i seràs el més espavilat de la colla, que qui menja sopes se les pensa totes.
Origen de l’expressió
Sembla més un joc infantil per aconseguir que els infants es mengin la sopa que no pas un proverbi amb un significat alliçonador. Tradicionalment, les sopes no han estat un dels plats preferits de la mainada. Ni tampoc són de les menges més valorades per la seva aportació nutricional. I ja, posats a trobar-hi virtuts, Joan Amades ens en diu cinc: «Les sopes tenen cinc virtuts: bones per dormir, millor per pair, esmolen les dents, omplen el ventrell i fan posar vermell.»
Joan Antoja, Anna M. Matas i Víctor Pàmies, 102 dites il·lustrades per a tothom (Valls: Cossetània, 2025), pàg. 92
Usos
Mentre resàvem anaven bullint les sopes. Cada dia en sopàvem.
Rosa Maria Pascual, La mestra (Maçanet de la Selva: Gregal, 2017), pàg. 238
—Una altra vegada sopes, padrina?
—No us queixeu que avui les faig de farigola i ou i ja sabeu que…
—Qui menja sopes se les pensa totes! —dèiem tots a una per estalviar-nos les excel·lències d’aquest menú tan sa.
Eren fetes dels rosegons secs de la vigília.Hi ha una dita catalana que diu: «Qui menja sopes se les pensa totes». Tot i que a Catalunya no tenim una tradició de menjar sopes tan arrelada com a altres països europeus, sí que tenim una varietat de sopes escaldades amb pa que, encara que siguin senzilles, no vol dir que no siguin bones.
Assumpta Miralpeix, Aquí hi ha teca!: receptes de cuina catalana amb història (Barcelona: Rosa dels Vents, 2006), pàg. 85
Tema de la setmana
Oh! Avui és el Dia de la ce trencada i no enviem pas cap mot amb Ç! Però no cal patir, en trobareu una bona pila al Paraulògic… i als arxius. Mentrestant, una bona notícia: han sortit les 102 dites il·lustrades per a tothom! Aquesta setmana en veurem una tria perquè en pugueu fer un bon tast.
Fa estrany l’ús transitiu de ‘sopar’ a l’exemple tret de ‘La mestra’ de R.M. Pascual (2017): “Cada dia en sopàvem” (en comptes de “Cada dia en menjàvem per sopar”). Potser és per interferència del verb castellà ‘cenar’, que accepta l’ús transitiu.