Enric Valor
L’endemà de bon matí, abans de missa l’alba, que al carrer feia un fred que raïa, s’alça Toni i se’n va tot sol a l’església per una Bèlgida adormida i solitària. Ell fica la clau al pany de la gran porta, i ja el tenim dins aquell temple glacial, mig fosc i tot ple d’ombres sospitoses pels racons dels altars. Les passes de Toni ressonaven tan tètricament, que no sols li feien a ell mateix una certa temor, sinó que també donaven por a les rates penades, que cuitaren a amagar-se per les esteranyinades voltes.
El ferrer, a la mitja llum d’una llantieta, s’acostà a l’altar de sant Pere.
—Company —me li diu tot campal, per bé que amb el degut respecte (ell, és clar, me’l tractava com a un confrare, sempre per allò de les claus)—, sant Pere beneït, veges què em passa: els meus xiquets han agafat una pallola molt forta, i no és cosa de deixar que se’n vagen al cel abans d’hora, puix jo vull, i crec que és just, que siguen dos bons ferrers, que bona falta que faran el dia de demà a la Vall d’Albaida. Tu i el Nostre Senyor us hi aclarireu!
—No cal ja que et poses així, Toni! —va reconvenir-lo amorosament el sant—. Tin confiança en mi, puix que tots dos som clauers, i ves-te’n a casa tranquil, que tot s’arreglarà.
Toni es va quedar dubtós, perquè no copsava l’abast de les paraules de sant Pere; però se’n tornà a casa conforme li havia manat aquest. Ningú del poble no es va assabentar de la seua visita a l’església.
—Pepa —diu a l’entrar a casa—, veus? Jo ja sabia que es pot parlar amb un sant quan tens raó.
—Passa, passa a la cambreta! —li respon la muller plena de goig.
Hi passa Toni i s’hi troba els xics sans i bons i pegant-se coixinades d’un llitet a l’altre. Ni rastre tenien de la pallola!
Es va quedar esbalaït; el seu pit ample s’inflava de gratitud.
Enric Valor, «El ferrer de Bèlgida», dins Rondalles valencianes 3
(Picanya: Edicions del Bullent, 1999), pàg. 125-127
Comentaris recents
eixavuiro
He llegit que a la definició poseu Osona i Ripoll...
sangtraït
A Illa de Tet (Rosselló), els pares conreuavan un...
sangtraït
A casa (Matadepera), d’una ferida feta per arros...
agafar la pallola
He pensat que aquí abans sovint es deia allò de:...
molsa
Per mi "verdet" també és el que el DCVB defineix...