Anar al darrere amb un flabiol sonant. Per significar que en una cosa ja no hi ha res a fer, o que ja no hi ha apel·lació ni remei en quelcom, així com que tot quant es faci per a convèncer o reduir algú serà inútil i ineficaç. Al·ludeix al flabiolaire que va darrere dels gegants fent-los música sense que ells en puguin percebre ni endur-se’n res, donada llur condició material. Tant si sona com no, i soni el que vulgui, ells fan la seva via inalterables i indiferents a tota la música.
Joan Amades (1932), recollit a la Paremiologia catalana comparada digital
ℵ

Ninot de Miquel Ferreres publicat a El Periódico de Catalunya el 17 de juliol del 2006

Comentaris recents
no tenir un clau
Bon dia, això de no tenir un clau, no deu tenir a...
quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes
A la Pobla diem: si al cel hi ha ovelletes, a la t...
tot amb tot
Quan Rodamots proposa i defineix tot amb t...
aguileta
També diguem "per dos gallets"...
el tot
Doncs per aquí diem TOT + (nom ciutat) [se...