Definició
Contorbat de dolor; molt trist.
Etimologia
De marrit, ‘que pateix marriment, tristesa’, participi de l’antic marrir, ‘entristir’, del germànic occidental marrjan, ‘irritar’.
Usos
El carter, esmarrit, m’ha donat un plec de cartes perquè les lliurés, i m’ha deixat la bicicleta. En arribant, cuitós, a l’indret que assenyalaven les adreces, m’he trobat en un pla boscat. Ençà i enllà, equidistants, clarejaven uns números al capdamunt d’uns pals que, en algun temps, devien haver assenyalat les cases d’un carrer.
J.V. Foix, Diari 1918 (Barcelona: Edicions 62, 2018), a cura de Joan R. Veny-Mesquida, pàg. 72No sabíem com la dissort s’amida.
Xavier Farré, «Cinema», dins Retorns de l’est. Tria de poemes 1990-2001 (Tarragona: Arola, 2005)
Arrenglerant tots els balcons traspues
suor, com abrigat en gec de llana.
Malgrat la forta por no tens cap dany,
però la cara se’t queda esmarrida.
Et sents tot amarat, el cos són pues,
d’esma intentes agafar la barana,
rellisques, potser és un mal averany,
en surts il·lès, no et queda cap ferida.
Tema de la setmana
Mots que expressen dolor
Hi ha alguna relació amb el mot italià smarrito?
https://www.treccani.it/vocabolario/ricerca/smarrito/
Home, sí, són germans, no? Poder la diferència és que en italià és força més freqüent, de fet és d’ús general. Aquí és estrictament literari.
Hi ha aquesta etimologia, té la gràcia que és facsímil:
https://www.etimo.it/?term=smarrire