Definició
Expressió usada per a demanar la confirmació sobre una cosa sabuda, sobre allò que es diu, per a obtenir l’assentiment a la demanda formulada per qui parla.
Ell ha estat ací de bon matí, oi?
Oi que ho faràs?
Etimologia
Sobre l’etimologia (i més coses), vegeu què en diu Jordi Badia i Pujol a No val a badar.
Usos
Soc el senyor Bartomeu, vostè deu ser la Lluïsa, oi, la germana de la Teresa? I tant que soc la Lluïsa, jo. I a ell li va semblar que tindrien feina a polir aquella noieta de camp. I ella potser ho va notar i no se li va acudir res més, per mostrar humilitat i servilisme —que era el que havia vingut a fer—, que fer-li una reverència, com si fos un déu, un monarca o qui sap què.
Marta Grau, La música que sona quan acaba la cançó (Barcelona: Rosa dels Vents, 2020)—Sap què passa? Que els temps han canviat. Ara imagini’s un d’aquests joves compositors, què sé jo, aquest xicot que es diu Arenas, i que diuen que val molt, o el ja famós Puigbató, que té una certa gràcia, oi que em comprèn?, doncs si es posen a treballar i alhora han de cuidar de fer festes a la mainada, o han d’anar de vacances per donar gust a les seves senyores… La meva generació, dissortadament, s’acaba en mi. Sense una Clàudia, tan magnífica, resolent els petits, però indefugibles, problemes de cada dia, com fer una obra seriosa?
Isabel-Clara Simó, Homes (Alzira: Bromera, 2010)
Tema de la setmana
Oi que Rodamots fa de bon rebre i de bon llegir? Doncs au, si no ho heu fet ja, no us hi encaparreu més i afluixeu la mosca, que aquests dies sí que toca. Alguns dels llibres que oferíem de regal a canvi dels vostres donatius ja s’han exhaurit, però encara en queden uns quants de ben eixerits (tampoc és obligatori demanar-ne cap, eh, que potser ja en tenim més que un foc no en cremaria). Consulteu-ho als enllaços.
En Jordi Badia diu “És usada sobretot en el català central”; jo, sense haver fet cap estudi sobre el tema, m’atreviria a dir que dins el català central gairebé no s’utilitza a la regió gironina. És una d’aquells elements que sonen estranys (o barcelonins, o tevetresins), com quan algú diu “el Jordi” en comptes de “en Jordi”, o es parla de canalla per referir-se a la mainada.
He sentit qui responia l’oi interrogatiu amb un altre “oi” que en seria la confirmació:
– Oi que plou?
– Oi!