Persona que ha rebut el sagrament de l’orde en un dels graus majors (l’immediat anterior al de prevere o sacerdot). El diaca assisteix el celebrant a les misses solemnes i canta l’evangeli. Ho fa revestit d’una capa que es diu dalmàtica. En els temps de l’Església primitiva els diaques van ser set auxiliars que els apòstols varen nomenar per ajudar-los en les predicacions. El primer d’ells va ser sant Esteve.
Salvador Alsius, Hem perdut l’oremus. Petita enciclopèdia de la cultura catòlica (Barcelona: La Campana, 1998), pàg. 91

Comentaris recents
xip
De fet, els anglesos de les nostres "xips" en diue...
xip
No crec que sigui un localisme específic de Sabad...
xip
"La vida en un xip"....
xip
Em fa molta gràcia el mot d'avui, xip, perquè al...
entotsolat -ada
El Diccionari català-valencià-balear, a...