Quan la intensitat del corrent elèctric que passa pel filament d’una pereta de la llum té oscil·lacions brusques i, per consegüent, la intensitat lumínica que emet
la bombeta varia també bruscament i fa, ara molta llum, ara molt poqueta, diem que la llum fa carasses.
De la mateixa manera, quan un ciri o una candela està acabant-se i la grandària de la flama disminuïx, després augmenta i en acabant torna a disminuir, també diem que fa carasses.
Eugeni S. Reig, El valencià de sempre (Alzira: Bromera, 2015), entrada carassa
Comentaris recents
a quin sant?
"Per quins cinc/set sous ?" en català?...
abrigat com una ceba
La ceba es una planta sencera amb fulles, tija i a...
quina en fora que
Una condecoració per la frase del dia. Efectivame...
cosí prim, cosina prima
Segons l'Alcover, els cosins prims o segons són e...
a quin sant?
Diria que "a sant de què" és un calc del castell...