Quan la intensitat del corrent elèctric que passa pel filament d’una pereta de la llum té oscil·lacions brusques i, per consegüent, la intensitat lumínica que emet
la bombeta varia també bruscament i fa, ara molta llum, ara molt poqueta, diem que la llum fa carasses.
De la mateixa manera, quan un ciri o una candela està acabant-se i la grandària de la flama disminuïx, després augmenta i en acabant torna a disminuir, també diem que fa carasses.
Eugeni S. Reig, El valencià de sempre (Alzira: Bromera, 2015), entrada carassa

Comentaris recents
marraixa
La meva mare, la Lucie Mulceu, esposa Juanchich i ...
ple com un ou
Bon dia. Per si pot ser d´interès, L´expressió...
cappelat -ada
*quedar clar: ser clar, restar clar...
sense trencar ous no es fan truites
Jo ho tenia entès com a "mal necessari" per obten...
trinxar
Quan érem xiquets,a La Safor, fèiem arca i si la...