Quan la intensitat del corrent elèctric que passa pel filament d’una pereta de la llum té oscil·lacions brusques i, per consegüent, la intensitat lumínica que emet
la bombeta varia també bruscament i fa, ara molta llum, ara molt poqueta, diem que la llum fa carasses.
De la mateixa manera, quan un ciri o una candela està acabant-se i la grandària de la flama disminuïx, després augmenta i en acabant torna a disminuir, també diem que fa carasses.
Eugeni S. Reig, El valencià de sempre (Alzira: Bromera, 2015), entrada carassa

Comentaris recents
airada
L’Agneta de cal Cataquei, de Sant Martí Sesguei...
una mica mica
*venir a ser: ser com...
mig mig
A Menorca també solem dir-ho així, mitjo-mitjo....
mig mig
Ma mare en deia mitjo mitjo....
mig mig
Per ací "un mig mig" també és un refresc: mig g...