Definició
1 Persona, especialment jove, que serveix en els monestirs i les esglésies per a ajudar a missa i altres ministeris de l’altar.
Els escolans de Santa Anna van vermells.
2 Membre d’una escolania.
Etimologia
D’un llatí scholanus, de nova formació sobre el llatí scholaris ‘escolar, alumne’.
Usos
—Dormiràs a la sala dels escolans i a partir de demà al matí faràs la seva vida, com un escolà més.
Emili Teixidor, L’Ocell de Foc (Barcelona: Laia, 1972)
Jo vaig fer un gest d’estranyesa. Semblava com si els monjos se’m volguessin quedar al monestir.Els primers cops que sa mare el duia a missa, feia tant de temperi que l’havia de treure. Va créixer, va provar de fer-me d’escolà, però m’ho capgirava tot. La gent deia que aquell galifardeu era de la pell del dimoni, sa mare hi veia un angelet. A l’escola, el mestre deia que no hi havia res a fer. Sa mare deia que el mestre era un ruc. Em temo que tenien raó tant la mare com el mestre.
Josep M. Ballarín, Mossèn Tronxo (Barcelona: Club Editor, 1989)
L’escolà d’amén em fa venir cap aquí i veig que “Els escolans de Santa Anna van vermells”, no “DE vermell”, com és veu tan sovint. Això em confirma la sospita que “DE” + color no és recomanable.
Gràcies als escolans de Santa Anna