Definició
Treure-se’l del davant de mala manera.
Quan vegis que es posa pesat, envia’l al botavant.
També: engegar, fer anar (algú) al botavant; també s’usa amb l’imperatiu: ves al botavant, aneu al botavant!
Etimologia
Botavant és compost de botar i avant; originàriament ‘mena d’arma, a manera de llançó o coltellàs’, d’on passà a designar un tallant de ferrer per rebaixar la pota en ferrar-la, i ‘perxa ferrada d’abordatge’, però s’usa sobretot en la frase feta que veiem avui.
Usos
Quan jo m’esmerço en una causa justa
Pere Quart, «Vaca suïssa», dins Bestiari (1937)
com mon Tell sóc adusta i arrogant:
prou, s’ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta.Dies enrere em telefonà una noia (per la veu ho semblava) per dir-me que havia comprat la Plaça [del Diamant] en una llibreria i un cop a casa s’havia trobat que era en català «i ves com m’ho faré per llegir-la». I això m’ho deia en català! N’hi ha per matar-los. Volia que l’hi canviéssim per un exemplar de la castellana. Li vaig indicar el més amablement possible l’editor tot guardant-me d’engegar-la al botavant, que és el que es mereixia.
Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda, 9 de març de 1976, dins Cartes completes (1960-1983) (Barcelona: Club Editor, 2008)
Tema de la setmana
Maneres d’engegar la gent, que va bé ampliar-ne el repertori perquè sempre hi ha algú a qui enviar al botavant.