Definició
Etimologia
Del llatí argenteus, ‘d’argent’. «La forma originària argenç és estada interpretada sovint com una forma de plural per argent; d’aquí prové que a molts de documents es trobi argens usat com a plural i argén o argent com a singular format per falsa regressió, i que aquesta mateixa forma argén sia viva avui en dia a Catalunya» (DCVB).
Usos
De cada una d’aquests centenars de peces hom dóna llur pes, expressat en unces i argenços, de manera que podem arribar fàcilment a la conclusió que el pes total és quasi de dues mil cinc-centes unces, equivalents a uns vuitanta-quatre quilograms de plata de llei. Si tenim en compte que l’inventari es refereix només al que era propi del marquès de Moja i no inclou el que era de la seva muller, la marquesa de Cartellà, que també deuria posseir-ne, aquesta quantitat, integrada en el patrimoni comú del matrimoni, devia ser bastant més crescuda.
Santiago Alcolea i Gil, El Palau Moja: una contribució destacada a l’arquitectura catalana del segle XVIII (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1987)Violant no tenia cap ganes de donar explicacions.
Marc Capdevila, La bíblia de pedra (Barcelona: Edicions 62, 2014)
—Ja has acabat el forment de pastar?
—I no faries amb farina d’ordi?
—Que no ho saps? El pa m’agrada de blat… Hi compto o no?
—Per a tu escuraré la sitja, si cal…, i si no l’aniré a manllevar al garrepa de l’abat!
El moliner era un bon home i un gos de feina, però quan li agafava la xerrera no li venia d’aquí i sempre acabava traient pit. Així que com que tenia pressa, Violant va enllestir.
—Quedem que me n’apartes un argenç i te’l passo a recollir, entesos?
—No passis ànsia que la trobaràs bona i passada pel sedàs.
Tema de la setmana
Unitats de mesura
En el segon fragment que citeu avui, fa l’efecte que l’autor fa servir la paraula “argenç” amb aquella alegria d’haver trobat un mot antic que sona bé, sense haver-se aturat a llegir què vol dir. El personatge vol comprar forment de pastar i després diu “me n’apartes un argenç”? Si un argenç és la setzena part d’una unça, i una unça la dotzena part d’una lliura, tindríem que un argenç equival a uns 2 grams si fa no fa. Suposo que per això també s’usa per referir-se a una cosa molt menuda, insignificant.