Definició
Cop fort, violent.
Li va donar una trompada que el va fer rodolar per terra.
Etimologia
De trompa, d’origen onomatopeic.
Usos
—Us porto aquest xicot. És el secretari de l’Eduard, perquè me li mireu el nyanyo aquest que s’ha fet.
Berta Jardí, Un concert memorable (Barcelona: Columna, 2014)
En sentir la Felicitat, la Roser va deixar el coixí de les puntes a sobre de la taula auxiliar que tenia al costat de la seva butaqueta i va fer un senyal al Waldemar perquè s’acostés. Ell va anar fins allà i va inclinar el cap lleugerament perquè ella li pogués examinar el front. La Felicitat els observava amb complicitat.
—Una bona trompada! —va constatar la farmacèutica—. Què li ha passat?La monitora parla molt i molt de pressa. Dona moltes ordres i explicacions de cada exercici, això facilita que no hi intervingui ningú més.
Carles Porta, El club dels perfectes (Barcelona: La Campana, 2010)
Les germanes, que porten una tovallola cadascuna al coll, deixen les catifes i agafen dues pilotes blaves grosses. Veig que les fa asseure al damunt i, de sobte, la germana negativa rodola cap al costat, se li escapa la pilota i cau.
—Merda! Quina trompada m’he fotut! —diu, amb aquella veu de gola podrida.
La monitora s’hi acosta corrent preguntant-li si s’ha fet mal mentre l’altra germana continua l’exercici com si no s’hagués adonat de res.
Tema de la setmana
De tant tocar-los el crostó, els mots d’aquesta setmana estan relacionats amb les trompades, els cops i les patacades.
Acceptant que derivi de trompa, no crec que sigui de l’accepció musical com per dir que té caràcter onomatopeic.
Més aviat crec que seria un cop donat amb la “trompa”; prolongament muscular tubular, llarg i flexible, del nas de l’elefant, que li serveix com a arma i com a òrgan prènsil, tal i com defineix el GDLC a la tercera entrada.