Ni dormo ni em puc adormir                                                           dormir/adormir

El verb dormir és intransitiu, i per tant té significat complet. Qui digui: «No facis soroll, que els nens dormen» és que té com a centre neuràlgic de la seva vida que els nens dormin, i per tant tem com la pitjor de les pestes que els nens es despertin. Segurament li ha costat molt adormir-los, o que s’adormissin, que és com se’n diu quan intentem fer que algú agafi el son, o bé que l’agafi per si mateix. El verb adormir, per tant, és transitiu o pronominal, i en conseqüència seran incorrectes frases com: No facis soroll, que m’ha costat molt dormir els nens. Em dormo en un tres i no res; en tots dos casos, haurem d’emprar el verb adormir. A mi, per exemple, no em costa adormir-me, però dormo molt malament.

Buscant seient                                                                                       seure/asseure

Una diferenciació semblant a la del punt anterior prenen aquests dos verbs, seure i asseure. El primer, com dormir, és intransitiu, i denota una situació estable, estàtica, i més si ens hi trobem còmodes: Sec a la butaca. En canvi, asseure pot tenir un ús transitiu, com quan asseiem el nen a la trona (de vegades costa que s’hi estiguin…), i també, com adormir, pot servir per indicar un trànsit, en aquest cas entre el fet d’estar dempeus i adoptar una positura de relaxació. Així, si diem, com abans, sec a la butaca, és que ja m’hi estic, i en canvi, m’assec a la butaca servirà per advertir algú del que pretenem fer d’immediat.

Rudolf Ortega, Tots els dubtes (Barcelona: La Magrana, 2014)