El dissabte següent va passar igual. Els hereus i cavallers havien venut quadros, cornucòpies, bancals…; el burgés havia pres diners a crèdit, i en la nit van acudir a casa de don Antoni el del Pla de Dalt conforme havien quedat, i encara s’hi va afegir algun jugador més d’aquests que són punts forts i repelosos. Però no hi va haver mans: don Pere els va netejar sense pietat.
   —Teniu una sort del dimoni! —feia el burgés—. Si seguiu igual tota una mesada, ens llanceu a la més negra ruïna.
   —Ja podeu ben dir-ho! —mostrà les dents don Pere.

Enric Valor, «El jugador de Petrer», dins Rondalles valencianes 6 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)

En aquest context, el nostre tendre protagonista de 16 anys —Stephen Dedalus— coneix l’amor amb una prostituta i això li crearà a posteriori un terrible conflicte amb la doctrina religiosa amb què se’l martelleja de manera inclement. Però no hi ha mans: «Necessitava pecar amb un altre ésser de la seva espècie, obligar un altre ésser a pecar amb ell, necessitava exultar amb una dona en el pecat». I després de l’exultació, la penitència.

Joan Garí, L’ofici de lector (València: Publicacions de la Universitat de València, 2016)