Definició
Alterar el bon estat, el correcte funcionament, la bona marxa (d’algú o d’alguna cosa); fer malbé.
Tot el que toca ho espatlla: és un maldestre.
La mala vida espatlla la salut.
Amb les teves imprudències espatllaràs el negoci.
La humitat va espatllar el rellotge.
Em vaig espatllar la mà: no me’n puc servir.
Tenim una rentadora que s’espatlla massa sovint.
També: espatlar (a les Balears i en valencià)
Diu Enric Valor a les Rondalles valencianes que espatlar és ‘rompre o dislocar l’espatla, i, per extensió, fer malbé una altra part del cos’.
Etimologia
D’espatlla, del llatí tardà spatŭla, ‘omòplat’, abans ‘espàtula’, ‘pala de certs instruments’, diminutiu de spatha que tenia aquesta última accepció i provenia del grec σπάθη, mateix significat.
Usos
Els éssers humans ens fem mal, emmalaltim, ens indisposem i fins i tot ens podem gamar. En canvi, les màquines es fan malbé, s’avarien, s’esgavellen o s’espatllen. Sí, s’espatllen, i això que, d’espatlles som nosaltres els qui en tenim. Abans que inventessin els tractors els qui s’espatllaven eren els pagesos, els mossos i els estibadors a còpia de carregar sacs. Que ara els mecanismes s’espatllin com a herència humana sembla confirmar-ho el terme espatlladura.
Més Caçadors de paraules (Badalona: Ara Llibres, 2008), pàg. 53En la seua joventut, l’astròleg havia format part un temps del grup espiritista que en Gabre abandonà d’hora, quan s’adonà que no volia fer-se càrrec dels poders heretats que li havien estat conferits, segons afirmaven els altres aprenents de bruixots. De la colla calia destacar na Guillemona Llop, la guaridora de juntes d’ossos i de músculs espatlats, que fou la seua amiga i confident vitalícia.
Joan-Carles Martí i Casanova, Els països del tallamar (Palma: Documenta Balear, 2013), pàg. 111
Tema de la setmana
Verbs derivats de parts del cos