Definició
Nen molt petit (mallorquí; en menorquí en diuen fiet d’uè).
Quan anàvem a veure’l, el pobre es posava a plorar com un nin d’uè.
També: infant d’uè
Etimologia
D’origen onomatopeic, del crit dels infants molt petits.
Usos
Només els impedits, els malalts greus, els infants d’uè i les monges tancades havien quedat a ca seva perquè ningú es volia perdre el sermó del Bisbe, que, ben segur, faria referència als fugitius. Fins i tot les famílies dels empresonats havien acudit a la catedral i ocupaven els primers bancs enmig dels altres veïnats del carrer, desitjosos, ara més que mai que ningú no dubtés de les seves conviccions cristianes.
Carme Riera, Dins el darrer blau (Barcelona: Labutxaca, 2008)Na Virgínia era petitona, moreneta i d’aspecte fràgil. Feia poc havia arribat a Barcelona procedent del Perú acompanyada de la seva filla, encara un infant d’uè. La vaig conèixer amb motiu d’anar a reclamar uns lloguers pendents. La meva feina a una administració de finques m’obliga moltes vegades a dur a terme tasques no gaire grates.
Conxa Forteza, «Virgínia» (Diari de Balears, 15 d’octubre del 2007)
Tema de la setmana
Mots canallers (relacionats amb la canalla)
S’hauria d’escriure “nin DE uè”, com fa el DCVB, perquè a Mallorca es pronuncia així. És el mateix cas que, per exemple, “una recepta DE iaia” i no *”d’iaia” (és impronunciable).
Ací tenim el xiquet de bolquerets.
A casa dèiem “nen d’anguè”!
A casa en dèiem nen d’anguè, però no surt en cap diccionari.
Sí que ho recull el DCVB, amb e enguè, engüè, també engú:
https://dcvb.iec.cat/results.asp?word=engue
A Elna, és un mainatjó a la trossa.