Definició
El fum, el vent o un fluid en moviment, recular formant un remolí en topar amb un obstacle.
El fum de la llar regolfa perquè heu d’escurar la xemeneia.
El vent regolfa a l’escala de caragol.
Etimologia
De golf, del llatí vulgar colphus, ‘badia gran’, i aquest, del grec kólpos [κόλπος], ‘si o falda d’una persona’. Un altre mot de la mateixa família és golfada, ‘mal temps i mala mar en un golf’.
Usos
Aleshores vaig sentir els crits dels néts de l’oncle Dalmau, que guaitaven la riada des del balcó del segon pis: «El iaio se’n va! El iaio se’n va! Adéu-siau!» Em vaig girar una mica i, efectivament, el iaio se n’anava. L’aigua, en regolfar a l’entrada, havia tret el taüt al carrer i se l’enduia surant, junt amb les corones, que seguien la caixa en aquella navegació mortuòria.
Jesús Moncada, «Aniversari», dins Històries de la mà esquerra (1981)Feia calor i vent. Un vent ple de pols, intermitent, que s’anunciava de lluny amb una gran remor de fulles i regolfava de sobte dintre del graner. Plouria.
Mercè Rodoreda, «Cop de lluna», dins Vint-i-dos contes (1958)
Tema de la setmana
Mots derivats d’accidents geogràfics
Embrutar,embussar i regolfar solen anar agarrats de la mà.