Definició
Frustrar-se un desig o una esperança; quedar decebut.
A última hora ens han dit que no faríem el viatge i ens hem quedat a la lluna de València.
Altres expressions semblants són quedar amb un pam de nas, quedar-se a l’escapça
Usos
La meua mare era molt celebrada per tot el poble pel seu bon humor, per les seues acudides gracioses. Tenia sempre a flor de llavis un acudit, una frase enginyosa. Jo no sempre sabia el que volia dir: molt sovint eren frases de doble sentit, no aptes per a menors, i em quedava a la lluna de València, com se sol dir. El meu pare callava i remenava el foc.
Vicent Andrés Estellés, Animal de records (memòries) (Alzira: Bromera, 2013), pàg. 96—Tenia molt i bo. Es diamants…
Llorenç Villalonga, Mort de dama (Barcelona: Edicions 62, 1999 [1931]), pàg. 28
—Per això dic —exclamà dona Ramona—. A veure si na Remei ara la conquista i es parents se queden a la lluna de València.
Tema de la setmana
Expressions amb topònims
L'escreix
Temes i etiquetes
6 comentaris a “quedar-se a la lluna de València”
Deixa un comentari
Un sinònim és quedar-se despagat.
http://rodamots.cat/despagat-ada/
Jo sempre he dit “Estar a la lluna de València” com a sinònim d’estar molt despistat, absent.
No sé si etimològicament prové de les mateixes fonts…
La història conta que antigament, quan València feia ús de les portes de la ciutat medieval (entre d’altres les de les torres de Serrans i les de les torres de Quart) evidentment hi havia un toc de queda, una hora per tancar la ciutat. Si arribaves tard i et trobaves les portes tancades et tocava dormir fora de la ciutat, al ras, a la lluna de València. Per tant, qui bada es queda o és a la lluna de València.
Gràcies, Virginia.
Sembla doncs, que ambdues expressions tenen un origen similar…
Per aquestes contrades, la versió més coneguda és la de les portes de la ciutat tancades.