quedar-se a l’escapça

Definició

No obtenir res d’allò que hom percaça, restar amb les il·lusions frustrades; no entendre res del que hom tracta d’aprendre o de saber.

Etimologia d'escapça

D’escapçar, ‘tallar o llevar el cap o extrem d’alguna cosa’, del llatí vulgar excapitiare, mateix significat, derivat de caput, -itis, ‘cap’, amb influx de capitium, ‘obertura d’un vestit per a passar-hi el cap’.

Usos

  • Eren controlats tots els llibres que llegien i, sobretot, les noies eren mantingudes en activitat constant per tal de distreure-les de possibles pensaments perillosos. Havien d’estudiar piano, cant, dibuix, llengües estrangeres, història de l’art i història literària; les instruïen i les superinstruïen. Però, mentre maldaven per fer-les socialment tan cultes i tan ben educades com fos possible, al mateix temps també tenien cura aprensivament que es quedessin a l’escapça respecte a totes les coses naturals (cosa per a nosaltres avui incomprensible). Una noia de bona família no havia de tenir ni la més petita idea de com era format el cos d’un home, no havia de saber com venien els nens al món, perquè l’angelet havia d’arribar al matrimoni no tan sols corporalment intacta, sinó també espiritualment «pura».

    Stefan Zweig, El món d’ahir. Memòries d’un europeu, traducció de Joan Fontcuberta (Barcelona: Quaderns Crema, 2001)

Tema de la setmana

Traduccions

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

treure caplligar caps