sibil·la f

Definició

En l’antiguitat, dona que hom suposava que tenia el do de predir l’esdevenidor.

La sibil·la era una sacerdotessa encarregada de fer conèixer els oracles del déu Apol·lo.

Etimologia

Del llatí sibylla, i aquest, del grec síbylla [σίβυλλα], mateix significat, potser derivat d’un nom propi, el de la primera sibil·la (vegeu-ne més informació aquí).

Usos

  • Per tal de tenir una guia i aconseguir una profecia del seu futur, decideix de consultar la Sibil·la de Cumes (al sud d’Itàlia), sacerdotessa d’Apol·lo, i penetrar, com Orfeu i Ulisses, al regne dels morts per aconsellar-se amb el seu pare, Anquises. La Sibil·la, posseïda pel déu de la lira, revela el futur a Enees, no amb paraules ben clares, sinó en conjunt.

    Maria Àngels Anglada, Relats de mitologia: herois i déus (Barcelona: Proa, 2008)

Tema de la setmana

Mots amb l·l

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

capil·larfal·laç