Ell no s’adonava que la nostra presència era merament simbòlica i per a ells un altaveu de propaganda: els rossos i pròspers fills d’occident vénen a fer-nos costat. I nosaltres no ens volíem adonar que la nostra solidaritat havia de ser abstracta; si es transformava en concreta, restàvem atònits i ho acceptàvem tot per no acceptar la nostra derrota interior.
   Carl em va durar només uns mesos, quan ja estava aviciada a ser la reina del mambo. Però és que ell, malgrat els meus esforços per semblar ingènua i desvalguda, va veure que jo em defensava prou bé tota sola, i va veure sobretot que el desitjava com una gata que estarrufa la cua i miola sense parar.

• Isabel-Clara Simó, Amor meva (Barcelona: Edicions 62, 2010)

No m’agradava res perquè estava acostumada a una dieta que no sortia de l’arròs, les llenties i algunes verdures. Els pares patien perquè em veien molt prima i em volien alimentar com fos, i no hi havia manera de fer-me creure. Malgrat tot, l’adaptació va ser molt ràpida i molt natural. Al cap d’una setmana ja anava a l’escola. Com que no sabia ni llegir ni escriure, ni coneixia el català, evidentment, amb set anys em van posar a la classe dels de cinc. Allà era la reina del mambo perquè feia les manualitats i els dibuixos a la perfecció.

• Asha Miró, La filla del Ganges (Barcelona: La Magrana, 2003)

L’Anna i jo ens esforcem a posar aquella cara que sembla que t’interessa molt el que et van a explicar, com quan els marits descriuen amb tot luxe de detalls el pròxim cotxe que es pensen que compraran i ja t’avancen com se sentiran quan el condueixin: com els reis del mambo; o quan els nens s’entesten a fer-te escoltar, amb escenificació inclosa, el gol per l’escaire que han marcat a l’hora del pati —i que també els ha fet sentir com els reis del mambo, no cal dir-ho. (Conclusió evident: els homes evolucionen poc).

• Sílvia Soler, 39+1 (Barcelona: Planeta, 2005)

—Te posaries malalt, Serafí, si ara anessis a l’obra.
   —Ca! Que et penses que no ho sé, com se fan les obres ara? Amb aquets manobres que qui sap d’on vénen i als dos dies ja els foten davant de l’hormigonera. Tu hi has vist mai un bloc de pisos, al desert? Si lo estrany és que no haigui caigut tot, cony de cony.
   —Ja, pero la culpa no és d’ells, home, que bé han de menjar. La culpa és de qui els contracte per estalviar-se quatre duros. Lo pitjor són aquets que amb un mòdul d’encofrador ja s’han cregut los reis del mambo.
   —Reee, tu fes-me cas a mi: aufici!, au-fi-ci! I l’aufici, que se sàpigui, només se guanye treballant.

• Marta Rojals, Primavera, estiu, etcètera (Barcelona: La Magrana, 2011)

Sempre a l’empara del raig de l’aigua que sent caure a doll, xafardeja per l’habitació. Obre calaixos, remena prestatges i capsetes, ensopega amb un petit joier nacrat que, en obrir-se, deixa anar una melodia cursi mentre una ballarina estilitzada roda sobre ella mateixa. L’agafa amb dos dits per detenir moviment i so i para l’orella; l’altre no ha sentit res, deu estar al nirvana, després d’un clau amb una desconeguda que el deu fer sentir com el rei del mambo. Amb la mà lliure remena el contingut: unes arracades de perles, un parell de penjolls de Tous, un braçalet d’Ágatha Ruiz de la Prada i molta quincalla.

• Mercè Cuartiella: L’afer marsellès (Barcelona: Ara Llibres, 2014)

L’Aràbia Saudita està furiosa: fins ara, l’Aràbia, els Emirats, Kuwait i Qatar eren els reis del mambo: els sunnites controlaven la riquesa petroliera de la zona. La competència de l’Iran xiïta (que està ajudant l’Iraq contra ISIS i segurament més endavant es cobrarà aquesta ajuda) dibuixa un mapa d’equilibris totalment nou, en territori, capacitat de negoci i aliances geopolítiques.

• Soledat Balaguer, Allò que cal saber quan s’és un estat (Apunts de geopolítica per a desconcertats) (Sevilla: Punto Rojo, 2016)

Per què els agraden tant, les escombraries, als que manen? Perquè són autènticament seves. És el més personal, propi i íntim que han creat. Els pertany per complet. Hi ha alguna cosa de perversió freudiana, d’etern complex anal, en el poder. Per això el poder és sàdic i masoquista respecte als seus iguals. La merda és l’univers final dels que manen i allà se senten impunes, com reis del mambo. És la seva creació. Els pertany de ple. La corrupció és una forma de perversió de les relacions polítiques, econòmiques, de la mateixa manera que les oligarquies són una forma de perversió del poder.

• Javier Pérez Andújar a Llums i taquígrafs. Atles de la corrupció, el frau i la impunitat als Països Catalans, a cura d’Àlex Romaguera i David Fernàndez (Barcelona: Pol·len, 2016)

Anna Manso, «La reina del mambo» (Ara Criatures, 21/02/2015)

Carles Ribera, «El rei del mambo» (El Punt Avui, 30/09/2011)

Nil Bertran, «Els nous reis del mambo» (El Periódico de Catalunya, 22/07/2014)

Eva Piquer, «Quan érem els reis del mambo» (Ara, 07/01/2012)

Quim Ponsa, «El rei del mambo» (Versos.cat, 30/12/2015)

 
Tira d’en Sísif publicada a El Punt Avui el 22 de maig del 2014  ·  © Jordi Soler