Definició
1 Grup de persones que volten un governant i tenen influència sobre ell.
2 Conjunt de persones que extraoficialment dirigeixen un afer o tenen influència sobre algú.
El consell proposava tots els nomenaments per afavorir la seva camarilla, és a dir, els de sempre.
Etimologia
Del castellà camarilla, mateix significat, diminutiu de cámara, del llatí camăra, del grec kamára [καμάρα], ‘volta, cambra’. Altres mots de la mateixa família són camarada, cambrer, cambril i camarlenc.
Usos
[El rei Lear li diu a la seva filla Cordèlia, abans de morir:]
William Shakespeare, El rei Lear, acte V, escena III (Barcelona: Quaderns Crema, 2008), traducció de Joan Sellent, pàg. 190-191
—No, no, no, no! Anem! Que ens empresonin!
Tu i jo sols cantarem com ocells a la gàbia.
Quan tu em demanis la benedicció,
jo cauré de genolls suplicant que em perdonis.
I així viurem, i resarem, i cantarem,
i ens contarem històries d’altres temps,
riurem de les daurades papallones
i sabrem dels rumors de la cort que circulin
entre els pobres diables, i parlarem amb ells
de qui guanya i qui perd, qui cau en gràcia
i qui cau en desgràcia, i anirem traient
l’entrellat del misteri de les coses,
com espies dels déus; i així sobreviurem,
entre reixes, a totes les faccions i camarilles
de grans homes que, igual que les marees,
depenen de l’influx de la lluna.
Tema de la setmana
«Les nostres cultures, les nostres històries, les mínimes coneixences que lliguen les nostres estructures socials i ideològiques, depenen de la traducció. Sense la traducció viuríem cada u a caseta seva confinant amb el silenci», va escriure George Steiner. En homenatge a tots els traductors que ens han deslliurat del silenci, i per celebrar el Dia Internacional de la Traducció (30 de setembre), aquesta setmana veurem cinc passatges trets de traduccions amb un fil conductor que gira entorn del tema del record i la memòria.