Definició
Expressió llatina que significa literalment que ‘no hi ha res nou sota el sol’, sota la capa del cel. Conté, doncs, una reflexió sobre l’origen de les coses i la seva constant repetició cíclica.
Origen de l’expressió
Malgrat que s’ha transmès principalment en llatí, l’origen d’aquesta locució esdevinguda ja tòpic literari no el trobem pas en la civilització grecollatina, sinó que hem de cercar-lo a l’Antic Testament, al llibre de l’Eclesiastès 1, 9. També s’ha difós la variant Nihil sub sole novum.
Usos
Serà millor que el públic llegeixi repeticions profitoses, en comptes d’ineptituds imprevistes. André Gide, que no era inclinat als optimismes idiotes, ho puntualitzà: «Tot està ja dit; però, com que ningú no escolta, cal tornar-ho a dir.» La tediosa displicència de l’Eclesiasta —nihil novum sub sole— hi queda redimida. Cal tornar-ho a dir tot, perquè «ningú no escolta». Els «originals» de totes passades, il·lusos, no seran sinó una anècdota contraproduent. Més val un «plagiari» positiu que no un «original» superflu.
Joan Fuster, «Plagi», dins Diccionari per a ociosos (1964)Des que va cristal·litzar el procés sobiranista català, fa dos o tres anys, hi ha hagut qui creu –nihil novum sub sole– que la manera de desactivar-lo i vence’l és… presentar la història del nacionalisme català durant les últimes quatre dècades com una pel·lícula de gàngsters.
Joan B. Culla, «Una pel·lícula de gàngsters?» (El País, 13 de febrer del 2015)
Tema de la setmana
Expressions llatines tretes de 100 llatinismes més vius que mai, de Núria Gómez Llauger i Enric Serra Casals (Valls: Cossetània, 2014)
Enllaços
L'escreix
Temes i etiquetes
4 comentaris a “nihil novum sub sole”
Deixa un comentari
Jo, no sóc cap lingüista, ni cap gramàtic, ni tampoc he tingut l’oportunitat d’estudiar la llengua catalana a escola. Sóc un simple parlant nascut a Elna (Rosselló), testimoni del seu temps i hereter del parlar dels seus avantpassats. Tampoc no conec totes les subtilitats del català. Prou s’en falta… Però, de vegades, llegeixi coses que em criden l’atenció i que em fan dubtar de jo mateix…
Per exemple, nosaltres a Elna, no diem mai: “Nihil novum sub sole”.
Nosaltres, a Elna, sempre diem: “Nihil novi sub sole”:
Aquesta diferència de cas llatí, no és anodina.
A Elna, fem servir el cas genitiu (novi), perquè, traduïm al llatí l’expressió ben nostra “res de nou”.
Aparentment, Núria Gómez Llauger i Enric Serra Casals fan servir el cas nominatiu (novum), perquè, tradueixen al llatí l’expressió “res nou” que nosaltres, a Elna, no fem servir mai.
Aquesta observació m’ha portat a anar a veure el que ens diuen l’Antic Testament i els diccionaris:
L’Eclesiastès 1,9 diu: “res de nou”:
Allò que ha passat tornarà a passar,
allò que s’ha fet tornarà a fer-se:
no hi ha res de nou sota el sol.
A l’entrada “res”, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) també diu “res de nou”:
|| 2. Alguna cosa (en frases interrogatives o condicionals); cast. algo. «¿Vols res de Barcelona?»«¿Tens res per als pobres?»Si alcú gitarà a home lança…, si’l nafrarà en res, esmèn lo mal que li farà, Usatges 82. Volets que’ls diga res per vós?, Jaume I, Cròn. (ap. Aguiló Dicc.). Si res voleu, preneu tot quant tinch, Vent. Pel. 19. Teniu vós res de nou?, Lacavalleria Gazoph. Y si acàs de res demana, | és de la gent d’allà dalt, Collell Flor. 51.
A l’entrada “res”, el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) també diu “res de nou”:
1 [ en frases condicionals i interrogatives ] Alguna cosa. Si saps res de nou, escriu-m’ho. Tens res per a mi?
Així que la pregunta que em faig a jo mateix i que m’agradaria fer a gent més competent que jo és la següent:
Les expressions “Nihil novum sub sole” i “res nou” no seran calcs del castellà ?
Perquè, si no vaig errat, el castellà diu: “nada nuevo” i no “nada de nuevo”…
Hola, Joan,
En primer lloc, moltíssimes gràcies per aquest comentari tan rigurós i ben documentat! El tindrem molt en compte, t’ho ben asseguro.
Presonalment, dubto que hi hagi cap influència del castellà en l’expressió llatina, tot i que tens tota la raó en tota l’explicació prèvia.
Cal tenir present que l’expressió llatina, de fet, és una traducció de la grega en què, segons sembla, en lloc de genitiu també hi havia l’estructura que reproduïm aquí, de nominatiu neutre. En tot cas, “nihil novi sub sole” seria (és, de fet), perfectament correcte.
Gràcies novament!
Núria
Gràcies Núria per fer cabal de les meues observacions.
No m’inaginavi rebre una resposta de part vostra.
Esperi que el meu comentari no us hagi ofès i que, ben al contrari, us sigui del tot profitós.
Molt agraït.
Joan
Joan, ara pensava sobre aquesta expressió i, com a llatinista que sóc, m’estava plantejant que l’expressió en llatí clàssic seria ‘nihil noui’, ja que era més habitual dir ‘res de nou’ que ‘res nou’. A partir d’aquí, és possible que la forma ‘nihil novum’ (amb una abstracció) comences a estendre’s amb el llatí cristià i medieval i d’aquí passés a algunes de les llengües romàniques.
Un altre exemple d’aquesta construcció del llatí clàssic seria ‘quid negotii tibi est?’, ‘què de treball hi ha per tu?’.