Definició
Un borinot és un insecte, però en sentit figurat es diu d’algú que mai no calla, que hom té sempre al davant, impertinent, que fa nosa, etc.
El borinot és empipador per partida doble: perquè no calla i perquè no marxa.
Etimologia
Probablement de borinar, ‘perforar’, o burinar, ‘cisellar’, per la tendència de l’insecte a furgar en cavitats, o de borinar, ‘fer fressa’.
Usos
Quan la discriminació ja ha fet tot el forat que podia fer, una hom es fixa en els detalls. I com a detall, el fet de pronunciar «seni» em sembla una manera refinada de menysteniment: és aquest paternalisme de qui «et vol bé» i t’ho diu així, rotllo còmplice perquè l’entenguis, però a la seua manera: tampoc no ens passem amb les concessions. I perquè els entenguis a la seua manera rebreguen el teu petit idioma, en fan una boleta i l’utilitzen per cridar-te l’atenció: ei, pel teu bé, tingues «seni», fes bondat; una doble, triple humiliació. A la meua època, «seny» era la paraula amb què les àvies et prevenien perquè no et deixessis entabanar pel primer borinot que et regalava les orelles amb promeses vanes. Em sembla que no cal dir res més.
Marta Rojals, «Seni», dins No ens calia estudiar tant (Carcaixent: Sembra Llibres, 2015), pàg. 214
Tema de la setmana
Mots i passatges trets de No ens calia estudiar tant, de Marta Rojals
A Perpinyà, per designar una persona empipadora, fem servir, més aviat, el nom d’un altre insecte: el tabal (o tàvec, si preferiu).
El tabal és la mosca de bou.
Etimologia: del llatí “tabanus”, mateix significat.
De la mateixa família, tenim el verb “atabalar”
A Perpinyà, una persona empipadora, avorrida, que sempre repeteix les mateixes coses, es pot qualificar de “canorga”, sobretot, si és una dona.
Una canorga és un antic instrument de música, una mena de corn fet amb escorça de salze enrotllat en forma d’espiral.
Exemple:
La Gilberta és una mala canorga. Sempre me conta les mateixes històries de la vora del foc i me la puc pas treure del damunt.
A Perpinyà, una persona empipadora, curta d’enteniment, que fa més nosa que companyia, també la podem qualificar d’ “estabernacle”, deformació de la paraula “tabernacle” que arreplega el Diccionari català-valencià-balear (DCVB):
TABERNACLE m.
1. Tenda de campanya (en l’antiguitat judaica).
2. Tenda dins la qual els hebreus tenien col·locada i transportaven l’arca de l’Aliança durant llur èxode pel desert.
…
9. fig. Ximplet; persona curta d’enteniment o mancada de gràcia, que fa més nosa que companyia. cast. estafermo. Lo tinch de fer marxar d’aquí, a aquest tabernacle, Vilanova Obres, xi, 96.