Definició
Que té el color de la pell molt fosc (Empordà).
La caua és una manera d’anomenar la gralla (Corvus monedula), un ocell de color negre.
De modismes comparatius amb «més negre que…» o «tan fosc com…» n’hi ha una bona pila: com una gola de llop, com el sutge, com el carbó, com la pega, com l’atzabeja, com un fumall, com un tió, com una móra, com un corb, com l’estalzim, com un pecat, com el quitrà…
Etimologia de caua
De cau (del llatí cavus, ‘buit’), ‘forat que serveix d’amagatall a certs animals (conills, guineus, fures, teixons, etc.)’; la caua també és el nom d’un peix: «Peix de mar que té molta semblança amb la gerla, però és un poc més gros, molt negrós amb uns vions blavencs, i fa gust de roca (Palafrugell, St. Feliu de G.)» (Alcover-Moll).
Usos
Ella és una noia suïssa de vint anys, apassionada per l’art, bruna, amb uns ulls grisos torbadors i una veu modulada que sap entonar petites cançons en tres o quatre idiomes. És una jove intel·lectual d’una atracció certa. Ve a passar unes setmanes al Canadell a casa d’uns parents seus, els senyors Jordà, català resident a fora, casat amb una alemanya, tia de Lilian. En la seva correspondència, Pla i Lilian en parlen, així com de Mineu, també cosí, un xicot de Palafrugell negre com una caua, que es deia en realitat Irineu, taper bondadós i sobretot pescador, cuiner i amic de tothom.
Josep Vergés, «Unes paraules per a un petit llibre», introducció a Un amor de Josep Pla al Canadell (Barcelona: Destino, 1985)Mentre les Margaridetes —com les hi deien veïns i parròquia, anomenant sempre al plegat a la mare i a la filla gran— eren altes, ben plantades i ufanoses, blanques com un lliri, rosses com un or, netes com una plata, trempades com un gínjol i galejadores com una albada, la segona, l’Amàlia, era negreta com una caua, prima com un fil, bruta com una guilla, més eixuta que l’esca i més gandula que el jeure. La seva mare ho havia provat tot per eixorivir-la, sense reeixir-hi: sermonar-la, pregar-la, castigar-la, treure-li les tares a la vergonya, contant-les davant de la gent, i res, res, sempre res, com si fos mesella: ni resistia, ni protestava, ni s’esmenava.
Víctor Català (Caterina Albert), Un film (3.000 metres) (1926)
Tema de la setmana
Paraules i expressions relacionades amb el color negre