Sandra Nieto Carreño, de Barcelona, ens escriu:
Jo aquesta expressió la faig servir així: s’entén i balla sol, com dient que el que fa no ho acaba d’entendre ningú però a ell/a ja li serveix, que fa coses estranyes però efectives…
Josep Pla també fa servir aquesta variant:
Treu un grapat de blat i el contempla sobre el palmell de la mà.
—És fi? —que jo li pregunto.
—Què li diré?
—Pesa?
—L’any passat em sembla que pesava més…
—És net?
—Què vol que li digui?
Els pagesos no estan mai contents. No es fan mai il·lusions. S’entenen i ballen sols. Parlen, no per fer-se entendre, sinó amb la piadosa il·lusió de no ésser compresos. Això és un país vell, sorneguer i romanicot.«El batre – a l’antiga», dins Les hores, OC XX (Barcelona: Destino, 1971)
Torneu a ells canten i ballen sols
Comentaris recents
amarar
També "amerar"? "Amerar" no sols és la forma ant...
vilatge
A la plana del Rosselló, el CHENOPODIUM album és...
aiguatge
Nosaltres diem REIXIU, però no sé si ens referim...
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...