La Mireia Puertas Munté ens fa arribar aquest interessant missatge:
El mot d’avui m’ha fet pensar en un altre verb que jo he sentit a Sant Pau de Segúries, al Ripollès, a tocar de la Garrotxa, i que el trobo boníssim i encertadíssim. Es tracta d’esfer-se. El diccionari de l’Institut no el recull pas, però sí l’Alcover-Moll:
ESFER v. refl.
Tractar-se, relacionar-se (Olot). «Aquestes famílies s’esfan molt».
Etim.: aglutinació del pronom pers. reflexiu es i del verb fer. Fer-se significa també ‘tractar-se’, ‘relacionar-se’. Locucions com es fan, es feien, han estat interpretades com a esfan, esfeien, i sobre elles s’ha format l’infinitiu esfer.

Comentaris recents
alenar
Segons Eugeni S. Reig a El valencià de sempre...
alenar
D'algú qui xarra molt diem xarra més que...
no tenir un clau
Bon dia, això de no tenir un clau, no deu tenir a...
quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes
A la Pobla diem: si al cel hi ha ovelletes, a la t...
tot amb tot
Quan Rodamots proposa i defineix tot amb t...