Es curiós d’observar el doble significat, aparentment contradictori, que ha pres el verb eixumorar o eixamorar: per a uns mallorquins, significa ‘començar a eixugar’; per a altres, ‘començar a mullar’. La duplicitat s’explica perquè una cosa que ha començat a eixugar-se és mig mullada, car encara no ha perdut tota la humitat; i així, la roba eixumorada és la roba estesa que ja està mig eixuta, i per al qui la palpa per veure si s’ha eixugada resulta encara mig mullada; així no és estrany que sentint dir «aquesta roba està eixumorada», el qui la sent encara humida interpreti que vol dir «aquesta roba està mig mullada» i doni al verb eixumorar el sentit de ‘mullar parcialment, començar a mullar’. Un cas anàleg, però invers, ens l’ofereix l’antic català mig viu, amb què es designava la persona que havia perdut els sentits i que avui en dia es diu mig mort: naturalment, el qui és mig mort, només és mig viu, i per això trobem dues expressions aparentment antitètiques i al mateix temps sinònimes, mentres que en el cas de eixumorar trobem una mateixa paraula aplicada a dos significats que semblen també antitètics.
Diccionari català-valencià-balear
Torneu a eixamorar
Comentaris recents
cara de pomes agres
Segons recull la Paremiologia catalana comparada d...
cara de pomes agres
Llegint el llibre Me'n record d'Emili Man...
babel
Balla amb Babel. Contra l'absolutisme lingüístic...
babel
Hi ha un llibre de Joan-Lluís Lluís que en parla...
anar lluny d’osques
Jo conec l'expressió "anar errat d'osques", feta ...