Ramon Erra, del Lluçanès, ens informa:

A casa meva es deia sovint i encara ho diem: «Això sembla una garba de boits». Per exemple, ho deia el meu pare quan nosaltres érem petits i fèiem molta fressa o molt merder. I ho diu ara referint-se als polítics o a alguns programes de la televisió. Jo també ho faig servir sovint. Ara tinc 39 anys. (Boits és la manera que tenim de pronunciar ‘bojos’ o ‘boigs’.)

• • •
Les dimensions i pes d’una garba de blat, d’ordi, etc., són molt variables segons les comarques, i depenen de la manera de formar els manats o manolls, del nombre d’aquests que componen una gavella, del nombre de gavelles que formen la garba, etc. Generalment els segadors de cada comarca tenen una norma més o menys fixa sobre el nombre de gavelles de què s’ha de compondre la garba, però de vegades dins una mateixa localitat es troben diferències prou considerables en aquest compte. Quant al nombre de gavelles o gavells, segons les nostres dades recollides directament, podem dir que una garba té normalment: dues gavelles (Biar, El Pinós); tres gavelles (Esterri, Orpesa); tres o quatre (Blanes, Sueca, Gandia, Pego, Sanet); de tres a cinc (Mont-roig de Sió); quatre (Les Garrigues, Vallès, Castelló de Farfanya, Morella, Cinctorres); de quatre a cinc (Vall d’Àneu, Penedès); cinc (Guàrdia de Tremp, Vistabella del Maestrat); de cinc a sis (Alcoi); de sis a set (Manresa); de nou o més (Calaceit); de nou (Santanyí); de vuit a dotze (Manacor, Artà); de vuit a deu (Ciutadella, Ferreries). Hi ha regions on no es fan gavelles, sinó que la garba es compon només d’alguns manats o punyats (com és ara a Andorra, Pobla de L., Bagà, Senet de Barravés, Pont de S., Bonansa); de vegades formen la garba de vuit a dotze falcats (Aín), altres vegades són de dotze a quinze (Xàtiva); a Palafrugell es fa la garba de vint grapats, a Castellterçol de sis o set braçats; a les comarques on es sega fent estassades, la garba es compon de dues estassades (Molló, Berga, St. Bartomeu del Grau, Solsona, etc.).

Diccionari català-valencià-balear