Francesc Macià i Guilà, resident a Sabadell (Vallès Occidental), ens ha fet arribar aquesta interessant informació:

A la vila on vaig néixer, Súria, al Bages, el mot borromba designava unes gerres molt grosses que es feien servir per traginar l’aigua cap a dalt el poble. El poble vell de Súria, medieval, es troba encimbellat dalt d’un turó, a redós del castell i l’església i voltat per la muralla. Només hi havia cisternes, però el riu Cardener, el principal afluent del Llobregat, passa just sota el turó, on hi ha l’encara avui anomenat Pla de la font. Aquestes gerres es van fer servir suposo que fins a principis del segle XX i, si mal no recordo, de la feina se n’encarregaven les dones.

Aquesta accepció del mot borromba (o barromba) no la recull el diccionari Alcover-Moll. En canvi, trobo que lliga molt amb el sentit que avui exposeu de la barrumbada (o borrombada), en la línia de l’expressió «ploure a bots i barrals» o, en castellà, «llover a cántaros». Vull dir que no sé si, més que una onomatopeia, la borrombada, tant en el sentit de «pluja torrencial, aiguat» com en el derivat de «creixent sobtat d’un riu, etc.», podria haver-se format metafòricament en comparar l’aigua que cau o que baixa amb la que s’aboca d’aquests grossos recipients.