L’agutzil fou nomenat sereno provisional. Així resultà que el meu company de taula fou investit del càrrec de sereno, i com que ja era agutzil resultà que caigué damunt les seves espatlles una autoritat universal, perquè si com a agutzil tingué l’autoritat diürna, com a sereno tingué la de les hores de nit. Em semblà, però, que a aquell home aquesta concentració d’autoritat li feia molt poca gràcia. En el moment en què li fou lliurat el xuixo i la lot agafà un aspecte desinflat i trist.

Josep Pla, Viatge a la Catalunya vella (Barcelona: Destino, 1968), pàg. 529

«I en Joan?», em preguntareu vosaltres. Oh, en Joan! Fou trepitjat, arrossegat, absorbit i finalment abandonat en un racó de vorada. No va ser fins molt més tard que el vigilant de torn (ja eren les dotze de la nit i havia parat de ploure) el confongué amb un embriac i el punxà amb el xuixo… Però aviat comprovà que anava errat. Se’l carregà a coll, avisà una ambulància, l’internaren en un hospital… Fou inútil. Morí cinc dies més tard.

Estanislau Torres, La Xera (Barcelona: Selecta, 1962), pàg. 139