Havia après a cavalcar quan vaig fer el servei militar. Teníem un capità d’equitació que devia haver-se iniciat en un circ: ens feia muntar drets dalt de la sella, després de cara a la cua, més tard estirats damunt el llom de l’animal, i el seu exercici predilecte era un llarg galop sense estreps. No sé, és clar, quin és el meu estil com a genet, perquè no m’he vist; però estic convençut que el nostre capità va fer-nos perdre la por als cavalls.

Avel·lí Artís-Gener, 556 Brigada mixta (Barcelona: Proa, 1999 [1943]), pàg. 112

Que bé que ens trobem damunt els nostres camells! Amb una gran manta vuit voltes doblegada he aconseguit de fer-me un còmode i ben ample seient sobre els durs barrots de la rònega sella àrab col·locada damunt el gran gep de l’animal. Dos llargs poms de fusta en ressurten, davant i darrere. El posterior fa l’ofici de respatller, mentre que el del davant el faig servir com de penja-robes, per penjar-hi el kòdak, la cantimplora de l’aigua, i, si vull, també una corda, que amb una ampla baga a cada extrem fa l’ofici d’estreps on reposar els peus.

Dom Bonaventura Ubach. L’home, el monjo, el biblista, de Romuald M. Díaz i Carbonell (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012), pàg. 61