Definició
Etimologia
D’esmunyir, de munyir, del llatí mulgere, mateix significat, amb canvi de -lg- en -ng- per influx d’emungere, ‘mocar’.
Usos
Esmunyedissa l’heura s’ha arrapat
, «T’has enfilat com l’heura», dins El temps passa a Cadaqués (Barcelona: Columna, 1986)
al blanc casal amb finestres obertes
des d’on es contemplava la pell lluent del mar,
el seu fons insondable,
les calmes de tardor
allunyant els naufragis.Els homes madurs, però, davant d’una noia jove que viu sola pel seu compte, es veuen empesos a protegir-la; els més progressistes també; té a veure amb la memòria biològica i amb els fantasmes esmunyedissos del subconscient.
Els racons de la memòria (Barcelona: Edicions 62, 2009)
Tema de la setmana
Adjectius acabats amb el sufix -dís, -dissa