Definició
Anar d’una banda a l’altra sense parar.
A l’estiu ens passàvem el dia esquirolejant per la muntanya.
Etimologia
D’esquirol, del llatí vulgar scuriolus, diminutiu de scurius, alteració de sciurus, del grec skíouros, mateix significat, compost de skía, ‘ombra’, i ourá, ‘cua’, pròpiament ‘el qui es fa ombra amb la cua’.
Usos
De sobte, tots els qui esquirolejàvem pel saló ens escampàrem pels costats en busca de balladora. Agavellats al llarg, en confosa i pintoresca barreja, joves i vells, xicots i noies, no semblava sinó que el sarau s’hagués convertit en una fira de poblet.
Joan Pons i Massaveu, La colla del carrer (1887)—Vine, veniu! Onfray, ara et toca a tu!
Baltasar Porcel, L’emperador o l’ull del vent (2001)
El seguim. Pugem al pont. Gérard agafa un tamboret i d’un cop desnuca el primer oficial, que havia agafat el comandament. Dos companys llancen el timoner al mar. Allí ja només hi som nosaltres. Onfray, l’home de bronze, dóna ordres, Gérard les rebla autoritari, els altres les transmeten grimpant per tot el vaixell, amb el nan que esquiroleja com un ànec.
Tema de la setmana
Verbs derivats de noms d’animals